Dimecres 11

Utilitzem l’empremta de la selecció natural al nostre genoma per identificar adaptacions genètiques humanes

Publicado el 11/10/2017

Jaume Bertranpetit al BDebate sobre selecció natural en humans. Fotografia de Jordi Cabanes, Biocat

Post de Jaume Bertranpetit, catedràtic de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i fundador de la Unitat de Biologia Evolutiva del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF.

Gràcies als avenços recents de la genòmica i la bioinformàtica, tenim a la nostra disposició els genomes de milers d’individus de poblacions humanes diferents i les eines bioinformàtiques necessàries per analitzar-los. Des de la biologia evolutiva intentem entendre les bases genètiques tant d’aquells trets distintius que ens fan humans o distingeixen com a espècie, mitjançant la comparació amb el genoma d’altres primats no humans,

Compartir

0
Dimecres 04

Hypatia, fomentant la igualtat de gènere a la ciència europea

Publicado el 04/10/2017

Per Sonia Garcinuño Jiménez, responsable del projecte Hypatia de la Fundació Bancària “la Caixa”.

Imatge: IrsiCaixa

Hi ha igualtat de gènere als consells de recerca? Es fan esforços per equilibrar la participació d’homes i dones en panels de persones expertes i consells assessors? Segons l’últim informe de SHE Figures (2015), publicació de la Unió Europea editada cada tres anys amb dades sobre la participació de les investigadores a Europa, les dones europees estan poc representades en la recerca i la innovació. En aquesta edició es presenta per primera vegada la situació d’homes i dones a les publicacions científiques i ha quedat en evidència que la producció d’articles científics és menor en dones que en homes en termes tant de quantitat com d’impacte.

Compartir

0
Dijous 21

La malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demència, presents als projectes de CaixaImpulse

Publicado el 21/09/2017

Post de l’equip de CaixaImpulse, Fundació Bancària “la Caixa”.

El 21 de setembre diverses organitzacions de tot el món sensibilitzaran sobre la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demència. Aquesta malaltia, descoberta pel psiquiatre alemany Alois Alzheimer a principi del segle xx, representa fins al 70% dels casos de demència, un grup de trastorns que afecten diverses funcions cerebrals com la memòria, el pensament, el reconeixement, el llenguatge i la personalitat.

Aquest any, la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA) ha apostat per empoderar les persones que reben un diagnòstic precoç, les opinions de les quals s’han de tenir en compte a l’hora de planificar estratègies per a l’abordament i tractament de la malaltia.

Compartir

0
Dimecres 20

BBHI: Com podem mantenir el cervell sa al llarg dels anys

Publicado el 20/09/2017

Imatge: Barcelona Brain Health Institute (BBHI) // Institut Guttmann

Post d’Álvaro Pascual-Leone, director científic del Barcelona Brain Health Initiative (BBHI). Catedràtic de Neurologia i degà associat d’Investigació Clínica i Translacional a la Facultat de Medicina de Harvard i director de la Unitat de Neurologia Cognitiva del Centre Mèdic Beth Israel Deaconess, Boston, MA, Estats Units.

Gràcies als avenços en medicina i salut pública cada vegada vivim més anys. El repte actual consisteix, tanmateix, a reduir l’impacte del deteriorament cognitiu associat a l’edat i a les malalties neurodegeneratives. La seva incidència —el nombre de casos nous per any— i prevalença —el nombre de persones afectades— creixents les converteixen en un dels desafiaments principals per a la salut pública i,

Compartir

0
Dimecres 13

Les meduses del Mediterrani

Publicado el 13/09/2017

Fotografia d’un individu de Pelagia noctiluca. Crèdits: Eduardo Obis (ICM-CSIC).

Post de Laura López i Macarena Marambio, investigadores de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

A l’estiu, un dels temes rellevants és la presència de meduses a les platges. Es diu que cada any hi ha més meduses, que totes piquen i són mortals, però això no és del tot cert. Podem afirmar que totes les meduses posseeixen cèl·lules urticants, però no totes generen picades en humans i al Mediterrani no es coneixen espècies mortals. Les cèl·lules urticants es diuen cnidòcits i són càpsules amb verí que s’activen per estimulació física o química. Estan distribuïdes a tot el cos de la medusa i tenen funció d’alimentació i defensa.

Compartir

0