divendres 05

Noves tecnologies per a trasplantaments més segurs

Publicat per CaixaCiencia el 05/06/2020

Des que es va realitzar amb èxit el primer trasplantament d’un òrgan el 1954 –un ronyó procedent del germà bessó del pacient–, les donacions d’òrgans s’han tornat cada vegada més habituals i han aconseguit salvar centenars de milers de vides.

Gràcies als esforços de grups de recerca d’arreu del món, aquests procediments han millorat contínuament, cosa que ha permès que cada vegada més pacients es beneficiïn dels trasplantaments amb menys complicacions. En honor del Dia Mundial del Trasplantament, que se celebra el 6 de juny, hem parlat amb els creadors de dos projectes CaixaImpulse per donar llum sobre les tecnologies que desenvolupen i que podrien millorar la qualitat de vida dels pacients.

El Dr. Francesc E. Borràs, de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, lidera el projecte FIBROKIT, un kit de diagnòstic per mesurar la fibrosi renal, una de les majors causes de rebuig en pacients que han rebut un trasplantament de ronyó.

La Dra. Mònica Mir és investigadora en nanobioenginyeria a l’IBEC, a més de la directora del projecte ISCHEMSURG, un sensor electroquímic per supervisar la isquèmia, o aportació sanguínia insuficient, del teixit trasplantat.

Ambdós projectes van néixer de converses entre investigadors i metges, de manera que se centren en les complicacions habituals dels trasplantaments.

SUPERVISIÓ DEL TEIXIT CICATRICIAL PER MANTENIR ELS RONYONS MÉS SANS

Els trasplantaments d’òrgans són cada vegada més habituals. Com afecta la fibrosi els pacients?

La fibrosi, o el creixement nociu de teixit cicatricial, és una complicació crònica habitual del trasplantament de ronyó. Després de cinc anys, aproximadament el 15% dels pacients desenvolupen fibrosis, una xifra que continua augmentant als 10 anys de seguiment. Molts d’ells acaben necessitant un segon trasplantament, ja que la fibrosi greu pot fer que el ronyó deixi de funcionar. Però hi ha molts factors que determinen la presència de fibrosi, i per això necessitem un bon mètode per supervisar-la.

Com se supervisa la fibrosi habitualment?

Actualment, la fibrosi se supervisa mitjançant una biòpsia renal. Es tracta d’un procediment molt invasiu, de manera que no es pot fer sovint. En cas de detectar una anomalia durant els controls rutinaris del pacient, es fa la biòpsia. El que volem aconseguir és poder supervisar la presència de fibrosi durant aquests controls i evitar així haver de fer una biòpsia invasiva. El nostre objectiu principal és detectar la fibrosi molt abans que sigui un problema i mantenir els òrgans sans i funcionant correctament durant més temps.

I aquí és on entra FIBROKIT, oi? Què és exactament FIBROKIT?

És una idea que va sorgir arran de converses amb nefròlegs interessats en els trasplantaments, i especialment a evitar les complicacions causades per fibrosi. Per donar resposta a aquest problema vam crear FIBROKIT, un kit de diagnòstic per supervisar la fibrosi mitjançant un biomarcador urinari.

Es tracta d’una tècnica no invasiva que permet supervisar els pacients molt més sovint. En termes científics, hem identificat una proteïna altament expressada en l’orina dels pacients amb fibrosi greu.

Si tot surt com està previst, FIBROKIT no serà difícil d’implementar. És una tecnologia basada en ELISA, que ja s'usa de manera rutinària en la pràctica clínica.

Com va ser l’ajuda de CaixaImpulse en aquest projecte?

CaixaImpulse ens va ajudar molt. Per començar, el finançament que vam rebre va ser crucial per poder tirar endavant el projecte. Però també ens va donar una visió més àmplia sobre la translacionalitat de la nostra recerca, a més d’un millor coneixement de mercat, la indústria i de com redactar i presentar una patent amb una mínima garantia d’èxit.

UN MICROSENSOR PER DETECTAR LA ISQUÈMIA D’UNA MANERA MÉS FIABLE

Com va prendre forma el projecte ISCHEMSURG?

El projecte va néixer després de parlar amb metges sobre els problemes amb què es trobaven quan supervisaven la isquèmia postoperatòria –aportació de sang insuficient– en el teixit trasplantat. Actualment ja hi ha tècniques per detectar la isquèmia, però són cares i sovint aporten falsos positius, a més que poden ser molt invasives. Per aquest motiu molts metges les han deixat de fer servir i han tornat als mètodes tradicionals, és a dir, avaluar el color i la temperatura per decidir si dur a terme una vascularització.

Però aquest mètode no és suficient per avaluar una microvascularització. Es tracta d’un procediment del segle XXI dut a terme amb tècniques de supervisió del segle XX. L’aplicació d’una intervenció tan complexa no s’hauria de basar en criteris subjectius. Per això hem desenvolupat un microsensor de fàcil implantació que pot detectar aquestes vascularitzacions anòmales.

Es pot fer servir per supervisar la vascularització de teixit que no sigui del pacient?

Sí, de fet, el que supervisem és la perfusió en la vascularització de dos teixits, per això l’origen dels teixits no és rellevant. Si la perfusió entre els dos teixits no és l’adequada, el teixit trasplantat es podria degradar en un o dos dies. En el cas de trasplantament d’òrgans, es podria produir una insuficiència de l’òrgan trasplantat, per això és tan important que funcioni.

Com es farà servir aquesta tecnologia?

S’ha dissenyat per a l’ús postoperatori en hospitals, ja que aquests problemes solen sorgir en les primeres hores després de la cirurgia. El microsensor s’insereix mitjançant una agulla, que pot extreure per a més comoditat al pacient, i quan acaba la revisió s’extreu fàcilment de la roba.

Què va aportar CaixaImpulse al projecte?

Va ser una plataforma excel·lent per millorar la nostra tecnologia. Però crec que el millor d’aquesta beca és el que pots aprendre. T’aporten molt coneixement sobre negocis i inversors, i t’ajuden a construir una xarxa forta.

Compartir

0

Categoria:

Tema:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica