dimarts 01

La recerca és la millor cura

Publicat per CaixaCiencia el 01/09/2020

El 2020 ha estat un any en què la salut global ha estat en escac per culpa de la COVID-19. No obstant això, són les malalties cardiovasculars les que, segons les últimes dades de l’OMS, continuen sent la primera causa de mort al món. El temut càncer o les malalties neurològiques són la causa de la mort d’una de cada sis persones, respectivament, encara que els efectes que provoquen en la salut i en les famílies tenen un abast molt més gran.

Per fer front a aquests reptes de salut pública, el 2017 la Fundació ”la Caixa” va llançar el Programa d’Ajuts a la Recerca en Salut. Avui anunciem els 25 projectes seleccionats a la convocatòria 2020, amb una inversió de 18 milions d’euros per impulsar la recerca biomèdica capdavantera contra les malalties encara incurables. Amb aquests nous projectes, ja són 75 els projectes que han rebut el suport de la Fundació ”la Caixa” que, amb una inversió total de 50 milions d’euros, es consolida com una de les més importants d’Europa i la primera entitat filantròpica d’Espanya i de Portugal en aquest àmbit.

“Aquesta convocatòria reforça el compromís de la Fundació ”la Caixa” amb la recerca i impulsa es millors projectes per fer front als reptes de la salut. Estem convençuts que l’aposta per la recerca d’excel·lència és l’únic camí per avançar en el coneixement i en la curació de les malalties, i contribuir, així, al benestar de les persones”, ha comentat Àngel Font, director corporatiu de Recerca Científica de la Fundació ”la Caixa”.

A més, després del cop de la pandèmia del coronavirus, enguany la Fundació ”la Caixa” també ha posat en marxa una convocatòria exprés en la qual ha dotat amb 1,5 milions d’euros cinc projectes per combatre la COVID-19.

En aquesta Convocatòria d’Ajuts a la Recerca en Salut es van rebre un total de 600 projectes, liderats per investigadors d’universitats i centres de recerca sense ànim de lucre d’Espanya i Portugal, d’entre els quals —mitjançant un rigorós procés de selecció segons l’impacte dels peer review i l’avaluació d’un comitè d’experts internacionals— s’han triat 25 projectes dins de les àrees de recerca següents: malalties cardiovasculars i metabòliques, malalties infeccioses, oncologia i neurociències, com també tecnologies facilitadores en les àrees anteriors. Entre d’altres, a través d’un conveni de col·laboració amb la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT) del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Ensenyament Superior de Portugal, es financen tres iniciatives de centres portuguesos, i un altre dels projectes gràcies a la col·laboració amb la Fundación Luzón.

Projectes seleccionats

* els projectes sobre tecnologies facilitadores es llisten a l’àrea temàtica corresponent

Malalties cardiovasculars i metabòliques

  • Noves dianes terapèutiques contra la diabetis. Investigador principal: Manuel Irimia. Centre de Regulació Genòmica (CRG). Investigació del paper dels microexons en la modificació de les proteïnes a les cèl·lules beta pancreàtiques, per trobar noves dianes terapèutiques en el tractament de la diabetis.

  • A la cerca de nous marcadors i dianes terapèutiques en aterosclerosis. Investigador principal: Miguel Ángel del Pozo Barriuso. Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars Carlos III (CNIC). Projecte en consorci amb Yale University, New Haven, CT, Aarhus University i Associació Centre d’Investigació Cooperativa en Biomaterials. Investigació multidisciplinària de l’aterosclerosi, a fi d’identificar noves oportunitats de medicina de precisió i trobar nous marcadors genètics predictors del risc potencial que es desenvolupi.

  • Millorar el diagnòstic i el tractament de la mort sobtada. Investigadora principal: María Carmo-Fonseca. Instituto de Medicina Molecular João Lobo Antunes. Projecte en consorci amb l’Associação do Instituto Superior Técnico para a Investigação e Desenvolvimento i Associação para Investigação e Desenvolvimento da Faculdade de Medicina. Millora del diagnòstic genètic i la prevenció de les persones amb predisposició a desenvolupar miocardiopatia hipertròfica i desenvolupament d’una prova de concepte per millorar les teràpies actuals.

  • Nova connexió metabòlica intestí - teixit adipós - cervell com a diana terapèutica per combatre l’obesitat i la diabetis. Investigadora principal: Sonia Fernández Veledo. Fundació Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII. Projecte en consorci amb la Universitat de Santiago de Compostel·la i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). Investigació del paper del succinat, un metabòlit produït per la microbiota intestinal, en la fisiopatologia de l’obesitat i la diabetis per al desenvolupament de noves eines clíniques i enfocaments terapèutics.

Malalties infeccioses

  • Atacar els reservoris del VIH per eliminar la infecció. Investigadora: María José Buzón. Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Projecte en consorci amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Institut de Recerca de la Sida de ”la Caixa” - IrsiCaixa. Identificació dels mecanismes immunològics locals que contribueixen a la persistència de reservoris virals per trobar noves estratègies que aconsegueixin restringir i, fins i tot, eliminar la presència del VIH a l’organisme.

  • Noves estratègies per tractar la malaltia de la son. Investigadora: Luisa Figueiredo. Instituto de Medicina Molecular João Lobo Antunes. Identificació dels factors genètics essencials per a la transmissió de la malaltia de la son (tripanosomiasi africana humana) a través del paràsit Trypanosoma mitjançant la mosca tse-tse.

  • Entendre i bloquejar la maquinària d’adaptació del paràsit de la malària per acabar amb la malaltia. Investigadora: Elena Gómez-Díaz. Institut de Parasitologia i Biomedicina López-Neyra (CSIC). Projecte en consorci amb la Universitat de Glasgow i la Universitat de Ciències, Tècniques i Tecnologies de Bamako (USTTB), Centre de Recerca i Capacitació sobre Malària. Anàlisi dels mecanismes epigenètics que contribueixen a l’adaptació ràpida del paràsit de la malària, Plasmodium, amb la finalitat d’abordar nous tractaments per erradicar la malaltia.

  • Nous enfocaments per combatre la malaltia de Chagas i la leishmaniosis. Investigadora: Olga Genilloud. Centre d’Excel·lència en Investigació de Medicaments Innovadors a Andalusia (Fundació MEDINA). Projecte en consorci amb la Iniciativa de Medicaments per a Malalties Desateses (DNDi) i l’Institut Pasteur de Corea. Investigació per descobrir nous compostos naturals contra aquestes dues malalties i accelerar el descobriment de noves teràpies.

  • El diàleg entre les neurones i les defenses obre la porta a noves teràpies contra les infeccions. Investigador: Henrique Veiga-Fernandes. Fundació Champalimaud. Investigació de les interaccions del sistema neuroimmune durant la infecció en models animals, com també dels mecanismes moleculars d’aquesta comunicació, en concret dels circuits pulmonars a les infeccions respiratòries. Projecte guardonat en col·laboració amb la FCT.

Neurociències

  • Com classifica el cervell els estímuls com a positius o negatius. Investigadora: Ana João Rodrigues. Universitat del Miño. Investigació bàsica de com el filtre d’informació del cervell assigna valències als estímuls externs i els associa a determinats resultats que marquen el comportament dels mamífers.

  • Reprogramació cel·lular per reparar circuits sensorials del cervell. Investigadora: Guillermina López-Bendito. Institut de Neurociències, centre mixt del CSIC i la Universitat Miguel Hernández. Aquest projecte se centra a convertir astròcits, cèl·lules nervioses de suport, en subpoblacions de neurones amb activitat sensorial, i contribueix a noves teràpies en circuits cerebrals danyats, com passa en la ceguesa.

  • Nous tractaments per a l’esquizofrènia i l’ictus. Investigador: Manuel Palacín. Institut de Recerca Biomèdica (IRB). Projecte en consorci amb la Fundació del Sector Públic Estatal Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques Carlos III. Investigació d’una proteïna transportadora d’aminoàcids clau per regular els receptors de glutamat, amb l’objectiu de dissenyar nous compostos per activar els receptors del neurotransmissor, en el cas de l’esquizofrènia, o inhibir-los, en el d’altres patologies, com l’ictus.

  • En busca de teràpies per a malalties mitocondrials. Investigador: Albert Quintana. Universitat Autònoma de Barcelona. Desenvolupament de noves teràpies per a les malalties mitocondrials que reverteixin els possibles senyals d’infecció que envien a les neurones i les condueixen a la mort.

  • Cap al coneixement de l’origen de la malaltia de Parkinson. Investigador: Guglielmo Foffani. Centre Integral de Neurociències HM CINAC, Fundació d’Investigació HM Hospitals. Aquest projecte vol testar una nova hipòtesi, desenvolupada pels mateixos autors, que proposa que la mateixa certesa cerebral pot empènyer les neurones de la substància negra cap a la mort, cosa que explicaria l’origen focal del Parkinson

  • Test de detecció no invasiu per a l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Investigadora: Maite Mendioroz. Fundació Miguel Servet – Navarrabiomed. Identificació de marcadors epigenètics en fragments d’ADN procedents de neurones afectades per la neurodegeneració al plasma de la sang per obtenir informació del que està passant al sistema nerviós central. Projecte guardonat en col·laboració amb la Fundació Luzón.

  • Nanosensors de diamants per detectar la malaltia de Parkinson. Investigadora: Jana B. Nieder. Laboratori Ibèric Internacional de Nanotecnologia. Portugal. Projecte en consorci amb la Universitat del Miño i la Universitat d’Aveiro. Aplicació de les últimes tecnologies de la mecànica quàntica per mesurar, a partir dels canvis de temperatura i del camp magnètic de les cèl·lules, els canvis en l’activitat i la connectivitat de les neurones. Projecte guardonat en col·laboració amb la FCT.

  • L’epilèpsia i els trastorns del neurodesenvolupament comparteixen mecanismes que podrien inspirar noves teràpies. Investigadora: Ana Luisa Carvalho. Centre de Neurociències i Biologia Cel·lular de la Universitat de Coimbra. Projecte en consorci amb l’Institut Interdisciplinari de Neurociències (IINS), CNRS 5297, Universitat de Bordeus. L’objectiu d’aquest projecte és investigar les vies de mecanismes comuns en l’epilèpsia i els trastorns del neurodesenvolupament com a dianes terapèutiques per al desenvolupament de tractaments més efectius. Projecte guardonat en col·laboració amb la FCT.

Oncologia

  • Desactivar mecanismes d’immunosupressió en el melanoma. Investigadora: Marisol Soengas. Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). Identificació de nous gens responsables de la progressió del melanoma per entendre millor la capacitat de metàstasi basats en els mecanismes que modulen el sistema immunitari.

  • Sensors fluorescents per estudiar les forces físiques als tumors. Investigador: Xavier Trepat. Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Projecte en consorci amb l’Institut Holandès del Càncer. Desenvolupament de sensors fluorescents per visualitzar les forces físiques a l’interior del nucli de les cèl·lules durant el procés d’invasió tumoral i la metàstasi, cosa que permetrà noves possibilitats de diagnòstic i tractament.

  • Conèixer millor les mutacions presents en limfomes de limfòcits T per millorar-ne el diagnòstic i el tractament. Investigador: Xosé R. Bustelo. Centre d’Investigació del Càncer de Salamanca. Estudi d’una sèrie d’alteracions genètiques del gen RHOA que es troben amb molta freqüència en limfomes derivats dels limfòcits T amb la finalitat d’estratificar i tractar millor els pacients.

  • Entendre la producció de la sang per comprendre les formes més agressives de la leucèmia. Investigador: Felipe Prósper. Universitat de Navarra. Projecte en consorci amb la Fundació per a la Investigació Mèdica Aplicada (FIMA/CIMA), Fundació Miguel Servet - Navarrabiomed i la Universitat de Cambridge. Identificació de les alteracions que es produeixen en factors de transcripció (TF) i factors moduladors de cromatina (CF) que condueixen a desenvolupar leucèmies per poder identificar nous tractaments dirigits a la causa de la malaltia.

  • Teràpia personalitzada contra un càncer infantil poc freqüent. Investigador: Luciano Di Croce. Centre de Regulació Genòmica (CRG). Projecte en consorci amb la Fundació Sant Joan de Déu. Reconstrucció multicel·lular del glioma de tronc encefàlic en 3D, utilitzant models personalitzats del pacient en ratolins amb la finalitat de provar tractaments individuaizats per a aquest tipus de càncer.

  • La intel·ligència artificial, nova aliada contra la leucèmia. Investigadora: M. Carolina Florian. Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). Projecte en consorci amb la Universitat d’Ulm. Desenvolupament d’algoritmes d’aprenentatge profund per entendre com les cèl·lules tumorals interactuen amb la medul·la òssia envellida i el seu entorn, amb la finalitat de definir noves dianes terapèutiques per aturar el creixement tumoral de la leucèmia mieloide.

  • La bioimpressió 3D, nova eina per millorar la supervivència del càncer. Investigadora: Elena Martínez. Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Projecte en consorci amb el Laboratori Ibèric Internacional de Nanotecnologia i la Fundació Privada Institut Investigació Oncològica Vall d’Hebron (VHIO). Bioimpressió 3D i tècniques avançades de biòpsia líquida en un dispositiu òrgan en un xip per dotar els metges de noves eines a fi d’entendre i monitorar l’evolució del càncer colorectal metastàtic.

  • Entendre el rol dels àcids grassos en la regulació del càncer. Investigadora: Gemma Triola. Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC). Aquest projecte desenvoluparà un mètode per analitzar com els àcids grassos regulen la funció de les proteïnes involucrades en el càncer per millorar la prevenció i el tractament de la malaltia.

Compartir

0

Categoria:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica